Dénia

El PAISATGE es mou al compàs del moviment...

LA MAR s'ho mira tot, a voltes deixa de mirar i actua harmònicament.
Enfurida llença pedres,porta pedres a les butxaques blaves.
Presumida es vesteix de blaus inexplicables.
A voltes fa com que no hi és.
A prop de la fi del món esclata indeturable.

LES ROTES, trencades, creades per escultors desconeguts són personatges inestables, canviants, que parlen llengües desconegudes pels mortals.

ELS NÚVOLS s'autodibuixen i es persegueixen sense parar.

EL CEL és una pàgina en blanc que la imaginació pinta de colors.

LA LÍNIA DE L'HORITZÓ és la marca de la natura, la seua signatura, la perfecció absoluta. Quan arribem a tocar-la, n'hi haurà un altra, no importa, ens divertirem.

ELS ARBRES varen inventar l'ombra que parla.

ELS CORBS MARINS cerquen el millor dels móns.

I NOSALTRES SOM NÚVOLS, PENSAMENT I VENT.

Núvols, Pensament i Vent


Julià. A.